Preguntes Freqüents

 

1. Quan es pot dir que un infant té AA.CC.? I quan és superdotat?

 

En relació amb aquests termes, hem de tenir en compte que Altes Capacitats (AA.CC.) és el terme genèric que engloba a tot tipus de nens/es amb algun tipus de talent o superdotació. Per entendre-ho, mireu a continuació la figura 1, on queda tot ben reflectit:

 

Com es pot comprovar, no és el mateix tenir algun tipus de talent que ser un nen/a superdotat, ni podem confondre el terme genèric AA.CC. amb sols superdotació. Per a diferenciar entre els diferents tipus d’AA.CC., els psicòlegs i pedagogs disposem d’una sèrie de barems que s’obtenen mitjançant la passació de tests d’aptituds intel·lectuals i de creativitat, juntament amb la valoració del historial evolutiu del nen/a.

 

2. Quines son les característiques d’un nen superdotat?

Cada nen/a amb superdotació és tot un mon, i hi ha molta diversitat entre cadascun d’ells. A més, hem de tenir en compte que també existeixen vàries teories sobre la superdotació. De tota manera, la teoria que més s’està seguint arreu del mon (i també aquí a Catalunya) sol ser la del psicòleg nord-americà Joseph Renzulli, doncs és la que considerem més pràctica a l’hora d’intervenir educativament i per diferenciar entre superdotació i altres talents, i que, resumida, diu així:

«El fet de ser superdotat comporta la possessió de tres conjunts bàsics de característiques estretament relacionades i amb igual èmfasi en cada una d’elles:

 

- La capacitat intel·lectual superior a la mitjana. Era el requisit que es demanava antigament per fer les deteccions.

- Un alt grau de compromís amb la feina. Això representa l’energia aportada al treball o a una àrea d’actuació específica, és a dir, la perseverança, la confiança en si mateix i la creença en l’habilitat que es té per fer treballs.

- Alt nivell de creativitat. S’entén per creativitat l’originalitat del pensament i dels plantejaments dels problemes, l’enginy constructiu, l’habilitat per deixar de banda convencionalismes i procediments establerts quan no són apropiats, i el do per idear projectes efectius i originals.

Per tant, segons Renzulli com la major part d’experts, els infants superdotats mostren una capacitat superior a la mitjana, evidenciant una alta productivitat i un elevat rendiment escolar. Tenen un alt nivell de creativitat: són originals, poc corrents i mostren un alt grau de dedicació a les tasques, ja que són capaços d’abocar una gran quantitat d’energia a la resolució de problemes o a la realització d’una activitat. Es caracteritzen també per un alt nivell de perseverança, són persones que tenen una gran energia vital, que poden portar diferents projectes alhora, són observadors, oberts, i molt sensibles. També tenen un nivell elevat en altres aspectes cognitius, com memòria, percepció, atenció i una elevada predisposició per a l’aprenentatge. Mostren possibilitat de realitzar els aprenentatges en un temps menor que el dels seus companys de la mateixa edat, i a la vegada són capaços d’un major nivell de profunditat, és a dir, major nombre de continguts i de relació entre aquests.

Segons Castelló i Martínez (1998), el perfil conductual sol presentar una característica bàsica, la flexibilitat, és a dir, una bona manera de tractar qualsevol tipus d’informació o manera de processar la informació.

Solen tenir nivells òptims d’autoestima, confiança en sí mateixos, i degut a la seva intel·ligència social i emocional poques vegades tenen problemes amb els seus companys, encara que mostren certa tendència a ser independents del grup i en seguir els seus propis criteris.

 

3. Com es realitza el diagnòstic? Qui el pot fer?

El diagnòstic pròpiament dit (avaluació de les altes capacitats més els trets de personalitat i aspectes d’intervenció) sols pot fer-lo un professional de la psicologia o psicopedagogia que estigui especialitzat en altes capacitats intel·lectuals.

Igualment, els pedagogs (que també han de ser experts en aquest tema) poden fer el que s’anomena «diagnòstic pedagògic», que consisteix a efectuar un diagnòstic sobre tots els aspectes que intervenen en l’aprenentatge i que permetran conèixer a l’alumne per tal d’orientar-lo adequadament en totes les activitats que conformen l’aprenentatge.

De tota manera, tant els pares com els professors són els qui acostumen a adonar-se’n en primer lloc de que el seu fill/alumne té una sèrie de característiques evolutives i d’aprenentatge diferents. A això li diem fer una «predetecció». Però per tal d’assegurar-se de si aquest fill/alumne té o no té algun tipus d’AA.CC. s’ha de derivar al nen/a, com hem dit, a un professional acostumat a tractar amb aquests tipus d’alumnes, doncs si no, es corre el risc de fer un diagnòstic erroni.

 

4. A quina edat es pot detectar si té AA.CC.?

Degut al fet de què hi ha un elevat percentatge de nens/es amb AA.CC. que són precoços, moltes vegades els pares o pediatres o mestres observen ja als pocs mesos de vida (com dèiem abans) que es desenvolupen a un ritme més ràpid i activen recursos mentals abans que els seus companys en el procés de maduració. Això no obstant no pot considerar-se com un diagnòstic definitiu, doncs podria tractar-se d’un cas de precocitat (física o intel·lectual o ambdues). Hi ha certs experts que comenten que, en realitat, fins a l’adolescència, quan el cervell i les interconnexions neuronals ja estan gairebé formats del tot, no es pot saber amb seguretat quin tipus d’altes capacitats té determinat alumne. Malgrat tot, s’ha de diagnosticar i actuar educativament el més aviat possible per no frustrar el possible talent o superdotació.

Els tests actuals ens permeten detectar si hi ha indicis d’AA.CC. ja a partir dels dos anys i mig de vida, tot i que no ens diran exactament de quin tipus d’AA.CC. es tracta, però al menys ja podrem començar a preparar el futur educatiu de l’alumne.

Per tant, la resposta a aquesta pregunta és: «quan abans, millor».

 

5. En què ajuda al nen una detecció precoç?

Com comentàvem en la pregunta anterior, la detecció precoç ens permet preparar les intervencions educatives especials que requerirà aquest nen/a per tal de donar-li els reptes intel·lectuals que necessita per mantenir la motivació envers l’aprenentatge i evitar així possibles futurs problemes escolars (baix rendiment, etc.) o personals.

 

6. El nen amb AA.CC. neix o es fa?

És evident que existeix un substrat genètic en les AA.CC. Això vol dir que un nen/a neix amb un potencial, sols que les potencialitats intel·lectuals es desenvoluparan en funció dels estímuls, demandes i interaccions amb l’ambient.

 

7. Les AA.CC. es poden manifestar en qualsevol moment o hi ha un període evolutiu propici?

Les AA.CC. es manifesten al llarg de la infància, mentre el nen està evolucionant i formant-se. Aquest és el període en que podem detectar-les millor, doncs és quan podem comprovar amb fiabilitat la desviació típica que manifesta el nen/a respecte a la mitjana dels seus companys de la mateixa edat cronològica, aspecte què, en l’edat adulta, ja queda bastant més difuminat.

 

8. Aquestes capacitats es poden desenvolupar al llarg de tota la vida o es van perdent?

Respecte a aquesta qüestió, existeix disparitat d’opinions. De tota manera, el que és clar és que el potencial intel·lectual existeix i existirà al llarg de tota la vida. El problema és si aquest potencial es va treballant o no. Si es treballa, s’anirà desenvolupant més i més a mida que creixem. Si no es treballa, romandrà ensopit («aletargat»). Però la discussió està en quan volem tornar a recuperar-lo després de molt de temps de no fer-lo servir. De tota manera, en l’actualitat podem ser optimistes, doncs els darrers estudis neuropsicològics sembla que apunten cap a la possibilitat molt real de que les neurones es poden regenerar o re-crear, és a dir, créixer o formar-se de nou, amb la qual cosa, amb una mica d’esforç, sempre podrem tornar a aprofitar-nos del potencial que tenim, i això val tant per les persones amb AA.CC. com per les que no en tenen.

 

9. Pot ser que un nen tingui unes capacitats molt desenvolupades en unes àrees i en altres molt escassa?

Evidentment, sobretot en els casos de talents simples, doncs aleshores es té un potencial sols per una àrea en concret, mentre que la resta pot trobar-se al voltant de la mitjana esperable per a la resta de la població o inclús per sota. Per exemple, és bastant comú que un nen amb un talent matemàtic necessiti fins i tot de reforç en assignatures de llengua. I al inrevés, que un talent verbal necessiti de reforç en matemàtiques.

 

10. Quins aspectes comuns presenten els nens amb AA.CC.? Tots són iguals?

De cap manera són iguals. «Cada nen és un mon», i això val tant per als nens amb AA.CC. com per als qui no en tenen. Aquest alumnat no és un grup uniforme, ni existeix un perfil únic. A causa de la seva gran diversitat, no es pot generalitzar, però sí que es poden observar algunes de les següents característiques:

➢ Presenten una intel·ligència excepcional per la facilitat i rapidesa per aprendre, combinar i utilitzar coneixements.

➢ Aprenen ràpidament, amb poca pràctica, temes més avançats del que correspondria a la seva edat.

➢ Alts nivells de pensament crític i autocrític. Alta tendència al perfeccionisme.

➢ Qüestionen, a vegades, els mètodes d’ensenyament i es resisteixen a les tasques repetitives.

➢ Fan aportacions poc usuals i profundes en els debats a l’aula.

➢ Per a les converses i els debats, prefereixen la companyia dels més grans i dels adults.

➢ Els agrada més el treball individualitzat que el de grup. Confien en ells mateixos, es mostren segurs, i són independents.

➢ S’interessen molt aviat per temes dels grans: qüestions d’actualitat, l’univers, l’ecologia, el temps, el sentit de la vida i de la mort...

➢ Els llibres escolars els troben elementals. Ells tenen amplitud d’interessos.

➢ Solen descobrir les relacions inusuals, abans que les convencionals.

➢ Sembla que els pugui mancar atenció, concentració i fins i tot interès, però quan se’ls pregunta, es comprova que estan al corrent de tot.

➢ Socialment, es relacionen bé amb nens més grans i, si ho fan amb més petits, adopten el rol de protector.

➢ Tenen un gran sentit de l’humor.

➢ Elevada sensibilitat: tenen empatia amb els altres i desig de ser acceptats. Els afecten les crítiques a la seva persona o el rebuig dels seus companys. Esperen que els altres tinguin valors similars. Necessiten l’èxit i el reconeixement i tenen por del fracàs.

➢ Perseverança: si les activitats són del seu interès, desafien totes les dificultats, no cedeixen. Són obstinats i tenaços.

➢ Sensació de sentir-se diferents: tenen recel de compartir els seus interessos amb els altres, i por de no trobar interlocutors vàlids.

➢ Inconformisme: no deixen de preguntar fins que té sentit clar i lògic el que els expliquen. Es marquen fites molt altes.

➢ Rebutgen la repetició, la rutina i l’autoritat impositiva. Manifesten avorriment. Rebutgen, a vegades, les ordres que vénen dels seus superiors.

➢ Qüestionen l’autoritat si no està justificada i també els mètodes d’ensenyament, volen organitzar el treball escolar a la seva manera.

 

11. Un infant no detectat corre alguna mena de risc?

Els alumnes amb AA.CC. presenten problemes de conducta quan no estan estimulats de forma convenient a la seva potencialitat o no són reconeguts com a alumnes d’altes capacitats. Aleshores poden manifestar agressivitat verbal i física, es mostren rebels, o bé passius, vivint aleshores en un món de fantasia, eviten la gent, no es defensen...

Un estudiant amb AA.CC. no detectat pot ser perquè el seu rendiment sigui simplement inferior i arribi a fer que el seu potencial passi desapercebut. Això vol dir que fracassen respecte al seu propi potencial.

El més comú quan no és detectat i, per tant, no rep els reptes intel·lectuals que necessita ni se li practica l’adaptació educativa necessària, és que aquest alumne es desmotivi, es torni mandrós, tingui problemes de comportament o, fins i tot, de personalitat. Hi ha estudis que fins i tot relacionen aquest fet amb diversos trastorns psicològics (de conducta, de personalitat, d’ansietat, depressions, etc.).

 

Cercador


Encaixa't La Web

625 436 636


COMPARTEIX

Canal de subscripció RSS

(Les noves publicacions del Bloc)