Durante el confinamiento,  Mar de Somnis y la FEDE | Federación Española de Epilepsia han impulsado el primer servicio de acompañamiento para familias, una herramienta que ha querido ofrecer apoyo emocional durante el covid-19. De esta experiencia se ha generado 6 vídeos donde la neuropsicóloga María Garau y la psicopedagoga Natalia Luján, el equipo de profesionales que han colaborado en esta iniciativa, resuelven la gran mayoría de las dudas que las familias se enfrentan ante la llegada de la epilepsia a sus vidas.  Enlace 

Haig de reconèixer que em va sorprendre quan en un anunci van utilitzar el terme mnemotècniques i explicaven que fent una associació podien recordar una dada i data important. L’exemple que utilitzen i sobretot la tècnica és de les més útils per potenciar la memòria.

Les tècniques de memòria sorgeixen per tractar d’evitar l’oblit de la informació que pensem que ens pot ser útil en el futur.

Aquesta temàtica a tractar per Encaixa’t sorgeix en la demanda de l’Associació Mar de somnis  per ajudar als nens i nenes i joves amb epilèpsia millorin a recordar el que estudien i que en el cas que tinguin una crisi durant la nit, no “borri” tot allò que han memoritzat.

A continuació adjunto l’enllaç de la web de Mar de somnis en la que ens centrem en les mnemotècniques i en la que podeu trobar vídeos exemplificant alguna de les tècniques que ajuden no només a nens, nenes i joves amb epilèpsia, sinó que són tècniques útils per a tothom.

https://www.mardesomnis.org/tag/nemotecnicas/

Principis bàsics de les mnemotècnies

 (Extret de l'enllaç: http://saberquecomiquansaber.blogspot.com/p/estrategies.html)

• Visualització

L’ús d’imatges visuals afavoreix el record de la informació.  

• Associació

L’associació d’una informació amb altres informacions augmenta la seva accessibilitat.

• Organització

El material organitzat és més fàcil d’aprendre que el material desorganitzat perquè facilita la codificació i la recuperació.

• Atribució de significat

És la relació que la persona pot establir entre aquesta informació i altres informacions desades en la seva memòria a llarg termini.

Consells per a RECORDAR

 .    Divideix i venceràs !

• Descansa i repeteix
• Ataca per tots els fronts
• Repassa
• Respecta el teu temps
• Treballa i no et preocupis

1.- Comparar o contrastar

Recordem quelcom perquè s’assembla o es diferencia d’alguna cosa que ja coneixem.  

Exemple: La 2a. Guerra Mundial va començar l’any que va néixer el meu pare.

2.- Associació per exemples

Quan estudiem el significat d’una paraula (per exemple, hipotenusa) tot utilitzant una frase en la que se’n faci referència.

Exemple: en un triangle rectangle, el costat de major longitud i el costat oposat a l’angle recte és igual a la hipotenusa.

3.- Analogies

Busquem semblants…. 

Exemple: El nom d’una persona ens recorda al nom d’una artista.  

4.- Associacions il·lògiques 

Tractem de memoritzar la llista de la compra (llet, galetes, tomàquet, pa i ceba) realitzant associacions sense sentit: 

 “Una galeta es va banyar en un got de llet, però quan anava a llençar-s’hi de cap va veure que estava vermella com un tomàquet i que hi havia flotant un tros de pa jugant amb una ceba.”

5.- Fraccionament de la informació

Si volem recordar un número de telèfon, per exemple, ”917104026″ ens  resultarà més fàcil si el dividim:  

“91-710-40-26″

6.- Agrupació

 Es tracta de fer el contrari que en el fraccionament de la informació. Per exemple, en la següent cadena de números: 

3 – 3 – 4 – 7 – 3 – 7 – 9 – 0 – 9 – 0 – 8  

resulta més fàcil de memoritzar si s’agrupa: 334 – 737 – 909 – 08

7.- Exageració

La memòria es més receptiva davant quelcom absurd. La singularitat facilita la memorització: com més original sigui una informació millor es retindrà.

8.- Ritme i rima

 Posar  música a un text, recitar-lo com si d’una poesia es tractés.  

Exemple: Crear petits versos amb les paraules que s’han de memoritzar.

9.- Recordar el context

Sovint resulta més fàcil recordar quelcom si es tracta de visualitzar el moment en el què s’estava estudiant un material. 

Exemple: Estava al balcó del pis, era divendres per la nit; recordo que estava escoltant música d’Elvis Presley i duia una samarreta groga,…

10.- Mètode dels “loci”

1. Cal memoritzar molt bé una sèrie d’imatges mentals de llocs coneguts que tinguin un ordre lògic o natural (per ex.: les habitacions de casa).

2. De cadascun dels elements de la informació que volem aprendre es visualitza i s’associa a la imatge de cada un dels llocs del nostre sistema, seguint l’ordre establert.  

3. Quan volem recordar la informació, només necessitem fer un passeig imaginari i ordenat pels diferents llocs del nostre sistema i “recollir”, recuperar el fragment d’informació que havíem dipositat en cadascun.

LA INCERTESA

Volia començar els articles del Bloc parlant de la incertesa, ja que està molt estesa en qualsevol àmbit, però en el que ens concerneix és mot propici perquè es doni. 

La INCERTESA és allò que sent un pare, una mare, una família en relació al seu fill, filla, etc. en relació a un tema en aquest cas psicopedagògic o pedagògic que desconeix, i que sent? Com ho representa? Fent preguntes del tipus: La mestra m’ha dit...i ara on haig d’anar? Què vol dir que el meu/meva filla té...? Serà greu? Què puc fer jo com a mare/pare/família? L’haig de canviar d’escola? Té cura?

Aquestes preguntes i moltes més són les que passen pel cap per qualsevol persona que desconeix sobre la situació i això és normal i molt comú, per tant és important saber on recórrer quan ens trobem davant de preguntes sense resposta.

El que es fa primer normalment és buscar a Internet, moltes vegades útil si ens porta a dirigir-nos on ens poden ajudar, però molt negatiu si es troba una pàgina, un blog, o una notícia alarmista, que l’única cosa que farà és crear unes baixes expectatives sobre el futur immediat i/o llunyà del familiar.

És important saber on dirigir-se i us faré un petit recull d’on acudir en cas d’aquesta INCERTESA:

1.   La pròpia escola

2.   Associacions

3.   Pediatres

4.   Neuropediatres

5.   Neuropsicòlegs

6. Hospitals i clíniques o Centres privats de psicòlegs, pedagogs, psicopedagogs, logopedes.

Per altra banda hi ha serveis que des de les escoles, centres privats, etc. s’anomenen però que poden ser desconeguts per les famílies i aquests serveis són:

Serveis Educatius de Zona[1]:

7.    CRP (Centres de recursos pedagògics)

8.   EAP (Equips d’Assessorament i orientació Psicopedagògica)

9.    ELIC(Equips d'assessorament en llengua i cohesió social)

Serveis educatius específics[2]:

10.CREDA (Centres de Recursos per Deficients Auditius)

11.CREDV (Centre de Recursos per Deficients Visuals)

12.CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta)

Serveis d’atenció a la infància i adolescència[3]:

13. CDIAP (Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç)

14. CSMIJ (Centre de Salut Mental Infanto Juvenil)

15. EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència)

Després de molt temps de no publicar al Bloc, he reflexionat sobre que podia ser interesant crear un espai per poder parlar, comentar amb l'objectiu no només d'informar, sinó  que sigui un lloc per compartir sobre temes relacionats amb l'educació que poden anar des de la incertesa de las famílies o professors i mestres davant d'alguns diagnòstics o el que por ser saludable o no a través de la televisió o internet.

#bcn 9-JL "Altes capacitats" amb Javier Berché, pediatra, expert en neuropsiquiatria infantil i director de la @Fundación Privada Javier Berché, Natàlia Luján Roig, membre de la xarxa d'experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya - COPEC i experta en altes capacitats, Dani Turón, mestre i psicòleg, membre del grup de d'inclusiva del sindicat de mestres USTEC i Clara Pastori mare d'una noia amb altes capacitats, la Patricia Pujol 

Article d'Integratek que explica com detectar la dislèxia en set passos. Enllaç